Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016.
Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser escollit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació.
Actualment és el president del Partit Popular, i va exercir com a cap de l'oposició parlamentària durant els dos mandats (2004-2008 i 2008-2011) del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.
Va néixer el 27 de març de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, nét d'un dels redactors de l'Estatut de Galícia de 1936 que va ser apartat de la docència universitària per la dictadura franquista fins a l'inici de la dècada del 1950 i fill del President de l'Audiència Provincial de Pontevedra, ciutat on va créixer.
Llicenciat en dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, posteriorment aconseguí esdevenir funcionari de l'Estat en guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.
Afiliat a Aliança Popular va ser escollit diputat al Parlament de Galícia en les primeres eleccions autonòmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 director general de Relacions Institucionals de la Xunta de Galícia.
En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat regidor de l'Ajuntament de Pontevedra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Diputació Provincial de Pontevedra, ocupant aquest càrrec fins al juliol de 1991.
En les eleccions generals del dia 22 de juny de 1986, va obtenir un escó al Congrés de Diputats com a cap de llista per la província de Pontevedra, encara que va renunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galícia després de la dimissió de Xosé Luis Barreiro i la resta dels consellers, càrrec que ocuparia fins a finals de setembre de 1987.
En el congrés extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliança Popular a Galícia.
Al gener de 1989 Aliança Popular es va refundar creant un nou partit, el Partit Popular, sent nomenat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comitè Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993.
El 4 de setembre de 1989 José María Aznar, fins aquell moment President de Castella i Lleó, va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del mateix Fraga i a l'abril de 1990, Aznar va esdevenir president del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executiva Nacional i sotssecretari general del PP. Després de les eleccions autonòmiques de 1989 va ser novament escollit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissió de Control Parlamentari de RTVE".
En les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va consolidar com a primera força de l'oposició i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Pontevedra.
En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va vèncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalició Canària i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu escó al Congrés, després d'haver dirigit aquesta reeixida campanya electoral. En la formació del primer govern d'Aznar, Rajoy fou nomenat Ministre d'Administracions Públiques, per la qual aprovà la Llei d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE).
Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu càrrec a Ángel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre al capdavant del Portaveu del Govern i, novament, la del Ministeri de la Presidència. Com a portaveu va haver d'enfrontar-se als desastres del Prestige i al suport incondicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasió de l'Iraq de 2003.
El 30 d'agost de 2003 va deixar els càrrecs anteriors al ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIV Congrés del Partit Popular.
En les eleccions generals realitzades el març de 2004, just després dels atemptats de l'11 de març a Madrid i els posteriors successos derivats d'aquests, fou derrotat pel líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb una diferència de gairebé 1.300.000 vots respecte del PP.
Mariano Rajoy ocupà la Presidència del Partit Popular, primer partit de l'oposició.
Les seves crítiques al govern actual s'han centrat en la derogació de plans de l'executiu anterior com són el Pla Hidrològic Nacional i la LOCE; en la política exterior, principalment respecte a la relació amb els Estats Units d'Amèrica després de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; en la política immigratòria; en l'aprovació de la denominació de les unions homosexuals com a matrimoni i en les reformes de l'Estatut i d'oposició a la tasca del Govern i de la majoria de partits de l'oposició, ja que no creu en la voluntat d'ETA de deixar les armes.
El 20 de novembre de 2011, la seva formació va guanyar les eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat. Va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la seva confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat.