Barcelona Tribuna amb Shlomo Ben Ami
Las arenas movedizas del Oriente Medio amb l'Excm. Sr. Shlomo Ben Ami, vicepresident del Centro Internacional Toledo por la paz i exministre d'Afers Exteriors d'Israel.Presenta
el Sr. Miquel Roca i Junyent, advocat.
Data i Ubicació
08.07.2013 – 13:31
Palace Hotel (antic Ritz) de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 668.
Resum de la conferència
Shlomo Ben Ami, vicepresident del Centre Internacional Toledo per la Pau i exministre d’Afers Exteriors d’Israel va fer una profunda anàlisi a Barcelona Tribuna del perfil sociopolític del procés de transició de dictadures laiques a democràcies islamistes no liberals, com en el cas d’Egipte; i el nou joc estratègic a l’Orient Mitjà arran de tots aquests canvis interns. Ben Ami va afirmar que al món àrab no hi ha una alternativa real entre democràcia i dictadura: “L’alternativa és entre una dictadura laica i una democràcia islàmica”.
El recent cop militar a Egipte i el fracàs dels Germans Musulmans desperten reflexions poc esperançadores sobre l’anomenada Primavera Àrab. Segons Ben Ami, els Germans Musulmans egipcis han fracassat “per sectarisme, per trencar la fràgil unitat nacional que es va crear al voltant de l’enderrocament de Mubarak i per no saber implicar els tecnòcrates”.
Ben Ami va traçar un paral · lelisme entre aquest fenomen i els que s’estan produint al llarg de tota la geografia mundial, com a Espanya, Turquia o Grècia, i va arribar a la conclusió que “les protestes no estan capacitades per prendre el poder: no hi ha un líder i no hi ha cultura de govern; hi ha cultura de protesta i no de gestió de poder. És per això que sempre necessitaran a algun altre estament que prengui el poder al seu nom, possiblement per trair-lo després”.
L’exministre d’Afers Estrangers d’Israel va afirmar que “l’oposició a Egipte ha aconseguit el seu objectiu de desfer-se de Mursi, però tenen a les mans un Estat a punt de fer fallida, una economia en ruïnes, una massa juvenil sense futur, un sistema de justícia col · lapsat i una política que es decideix entre les xarxes socials i les casernes de l’exèrcit”. En resum, la caiguda dels Germans Musulmans tindrà repercussions de llarg abast per a tot l’Islam Polític i Egipte no avançarà fins que no sigui capaç de desenvolupar models de canvi polític sense l’ajuda de l’exèrcit.
D’altra banda, el vicepresident del Centre Internacional Toledo per la Pau també va advertir que, en el cas de Síria, “potser finalment Hezbollah o Al-Assad contreguin un deute tan estret amb l’Iran, que li permeti a aquest desplegar les seves forces als Alts del Golan. Si això es produeix, no podem descartar una guerra entre Israel i l’Iran en una situació en què Síria seria un client disciplinat dels perses”.
Per al diplomàtic israelià, “les revolucions que s’han produït al món àrab en els últims dos anys han exposat l’extraordinària fragilitat d’importants estats que, amb l’excepció d’Egipte o el Marroc, són pures construccions artificials del colonialisme europeu cohesionats a base de governs autoritaris i amb un enemic comú: el sionisme i els seus protectors occidentals. El que veiem avui al Iemen, Líbia, Síria, … són tribus i pobles que reclamen el dret a l’autodeterminació i no podem descartar la creació de nous estats a la zona “.
Shlomo Ben Ami va concloure que “la trobada frustrada entre la democràcia i l’Islam ens porta al que serà el gran torneig del segle XXI: la qüestió àrab; de la mateixa manera que al segle XX va estar marcat per l’auge i la caiguda dels totalitarismes a Europa”.